Teràpies Rehabilitadores
Fisioteràpia Logopèdia Psicologia Estimulació cognitiva Taller de memòria Arteràpia Musicoteràpia Tai - Txi

La fisioteràpia és la disciplina que treballa els símptomes eminentment físics de la malaltia de Parkinson (tremolor, rigidesa, equilibri i marxa), sabent que col·lateralment també tracta altres símptomes secundaris.

 

La fisioteràpia és molt útil per millorar la qualitat de vida dels afectats. Alguns símptomes que apareixen i afecten la funció motora són:

-Alentiment dels moviments

-Rigidesa muscular

-Trastorns de postura

-Trastorns de la marxa i l'equilibri

Les principals característiques de la fisioteràpia en els pacients de Parkinson és que els ajuda a millorar la mobilitat i afavorir les activitats de la vida diària, la seva independència i la seva integració a la vida social i familiar.

La fisioteràpia deu adaptar-se a les condicions i necessitats de cada pacient.

En el cas concret dels malalts de Parkinson es basa en l'alleugeriment de trastorns motors mitjançant la realització de l'exercici físic adaptat.

 

Alguns dels beneficis que podem esmentar són: rehabilitació de la marxa, superació de bloquejos, canvis posturals, manteniment de l'amplitud de moviment, alleugeriment de la rigidesa muscular, etc.

Sessions individuals, grupals i a domicili

FISIOTERÀPIA

LOGOPÈDIA

Sessions individuals, grupals i a domicili

La logopèdia és la disciplina sanitària que diagnostica, avalua i rehabilita els problemes, disfuncions, retards o trastorns que es presenten en la comunicació, el llenguatge, la parla, la veu i la deglució. Per a assolir aquests objectius treballa des del camp  anatòmic, psicològic i fisiològic.

 

Durant l'evolució de la malaltia es poden produir una reducció dels moviments de la musculatura encarregada de controlar la fonació (veu), l'articulació (pronunciació) i la prosòdia (ritme i entonació), etc.

Al llarg de la malaltia es poden presentar una sèrie d'alteracions de la veu tals com:
 

  • Baix volum de veu

  • Disminució del to vocal

  • Veu monòtona

  • Canvis en la qualitat de la veu

  • Acilació inesperada abans de parlar

  • Dificultats de pronunciació

  • Augment de la velocitat de la parla

Les principals característiques de la logopèdia en els malalts consisteixen en la rehabilitació de les alteracions de la parla, la veu, l'escriptura i la deglució.

 

L'objectiu és millorar la parla i la veu, entrenar la respiració, millorar l'expressió facial, donar tècniques per evitar ofegaments, millorar l'escriptura, etc.

PSICOLOGIA

Sessions individuals, grupals i a domicili

Sessions de parella i familiars

A la malaltia de Parkinson, és important reconèixer i tractar els símptomes psicològics i neuro-psiquiàtrics, tals com:

 

  • Els trastorns de l'estat d'ànim (depressió, hipomania)

  • L'ansietat

  • Els estats psicòtics (deliris i al·lucinacions)

  • Trastorns del control dels impulsos (joc patològic, hipersexualitat i altres trastorns sexuals, compres compulsives, episodis de menjar descontrolats, acumulació i manipulació d'objectes), ja que són molt freqüents i repercuteixen en la qualitat de vida de l'afectat tant com a la del seus familiars.

 

 

Aquests símptomes poden ser una conseqüència directa dels efectes del deteriorament que la malaltia genera en el funcionament del cervell o ben dels efectes secundaris dels fàrmacs per tractar-la. Per altra banda, i al mateix temps, alguns símptomes com la depressió i l'ansietat poden estar una conseqüència de l'impacte que té en la persona patir una malaltia crònica i degenerativa que genera discapacitat i dependència.

 

 

Des de l'àrea de psicologia també es poden identificar i tractar els diversos trastorns cognitius relacionats amb l'alteració de les funcions cognitives, és a dir, aquelles que es programen en el cervell i s'encarreguen de què puguem percebre, pensar i actuar.

 

 

A la malaltia se solen presentar els següents tipus de dèficits:

 

  • L'alentiment del processament d'informació

  • Dèficit d'atenció i concentració

  • Alteració de les funcions executives (organització de la informació, capacitat de planificació, control dels impulsos)

  • Dèficit viso-espacial (responsable de la desorientació a l'espai)

  • Alteracions de la memòria recent i de treball

 

 

En què consisteix el suport professional en aquesta àrea?

Donar:

 

  • Informació per fer-li front als canvis vitals i reptes emocionals que la persona afectada i els seus familiars tenen

  • Suport emocional (què fer amb aquestes emocions i sentiments?)

  • Orientació relativa a l'adaptació del malalt a la malaltia

  • Què fer davant de l'ansietat, apatia, problemes de conducta, problemes sexuals i de parella

 

Per tal de fer possible això a l'ACAP, s'ofereixen els següents serveis relacionats amb aquesta disciplina:

 

-Teràpies de grup per afectats i familiars:

Aquestes opcions terapèutiques són de molta utilitat per conèixer la malaltia i les possibles dificultats o reptes que poden anar sorgint al llarg del camí. El grup terapèutic és un espai per escoltar i rebre respostes de persones que estan experimentant el mateix procés i que des d'aquesta posició d'empatia poden donar comprensió, solucions y suport, tot això amb la guia del professional que dirigeix i modera els aspectes emocionals, recollint i vinculant les experiències amb aspectes a treballar des del punt de vista psicològic.

 

- Teràpies individuals, de parella i familiars:

Es fan servir aquestes opcions quan és necessari abordar aspectes en un entorn més íntim, amb la finalitat d'enfortir i aprofundir al voltant dels aspectes problemàtics, i entendre de quina manera es relacionen amb la persona i la seva història personal.

ARTERÀPIA

MUSICOTERÀPIA

La musicoteràpia és la tècnica de comunicació verbal i no verbal que utilitza la música i el so amb finalitats terapèutiques per millorar la salut dels afectats.

Diverses experiències i estudis científics, avalen la seva eficàcia. Té la capacitat de moure a les persones tant a nivell físic com psíquic. El poder de la música s’utilitza per a la consecució d’objectius terapèutics: mantenir, millorar i/o restaurar el funcionament físic, cognitiu, emocional i social de les persones.

En què et pot ajudar la Musicoteràpia?

 

Un dels beneficis més simples i difosos és el de la regulació de l’estat d’ànim. Utilitzem la música, per exemple, per animar-nos en una depressió o per trobar la calma en estats d’excitació. També utilitzem la música per millorar l’aprenentatge, la coordinació i la resistència física. La música pot afavorir el contacte amb bloquejos emocionals i produir la catarsi necessària per resoldre un conflicte.

 

 

La música, que és una forma de comportament humà, exerceix una influència única i poderosa. Per mitjà d’ella, els afectats poden modificar la seva conducta, ja sigui adquirint noves pautes o millorant les que ja tenen. En alguns casos és la música mateixa la que provoca aquests canvis, però amb major freqüència, existeix la persuasió intencionada del terapeuta que, directe o indirectament, influeix perquè aquestes modificacions tinguin lloc tenint en compte que la meta última és sempre produir els canvis desitjats.

 

 

Les sessions de musicoteràpia es realitzen grupalment a l'associació dividint-se en grups segons el nivell d'afectació. Aquesta teràpia dóna molts bons resultats i ajuda a estimular psicològicament i a nivell de moviment als afectats.

TAI-TXI

El tai-txi és un art marcial basada en la coordinación de la respiració i moviments suaus i precisos. 

Alguns dels beneficis del tai-txi són:

  • Reduir la rigidesa

  • Afavorir l'estabilitat corporal

  • Prevenir caigudes

  • Relaxar-se

  • Millorar la respiració diafragmàtica

  • Evitar el deteriorament cognitiu, l'ansietat i l'apatia

Les teràpies realitzades a domicili compten amb la col·laboració de:

 

 

Les teràpies realitzades a l'entitat compten amb la col·laboració de:

A la malaltia de Parkinson, és important reconèixer i tractar els símptomes psicològics i neuro-psiquiàtrics, tals com:

 

  • Els trastorns de l'estat d'ànim (depressió, hipomania)

  • L'ansietat

  • Els estats psicòtics (deliris i al·lucinacions)

  • Trastorns del control dels impulsos (joc patològic, hipersexualitat i altres trastorns sexuals, compres compulsives, episodis de menjar descontrolats, acumulació i manipulació d'objectes), ja que són molt freqüents i repercuteixen en la qualitat de vida de l'afectat tant com a la del seus familiars.

 

 

Aquests símptomes poden ser una conseqüència directa dels efectes del deteriorament que la malaltia genera en el funcionament del cervell o ben dels efectes secundaris dels fàrmacs per tractar-la. Per altra banda, i al mateix temps, alguns símptomes com la depressió i l'ansietat poden estar una conseqüència de l'impacte que té en la persona patir una malaltia crònica i degenerativa que genera discapacitat i dependència.

 

 

Des de l'àrea de psicologia també es poden identificar i tractar els diversos trastorns cognitius relacionats amb l'alteració de les funcions cognitives, és a dir, aquelles que es programen en el cervell i s'encarreguen de què puguem percebre, pensar i actuar.

 

 

A la malaltia se solen presentar els següents tipus de dèficits:

 

  • L'alentiment del processament d'informació

  • Dèficit d'atenció i concentració

  • Alteració de les funcions executives (organització de la informació, capacitat de planificació, control dels impulsos)

  • Dèficit viso-espacial (responsable de la desorientació a l'espai)

  • Alteracions de la memòria recent i de treball

 

 

En què consisteix el suport professional en aquesta àrea?

Donar:

 

  • Informació per fer-li front als canvis vitals i reptes emocionals que la persona afectada i els seus familiars tenen

  • Suport emocional (què fer amb aquestes emocions i sentiments?)

  • Orientació relativa a l'adaptació del malalt a la malaltia

  • Què fer davant de l'ansietat, apatia, problemes de conducta, problemes sexuals i de parella

 

Per tal de fer possible això a l'ACAP, s'ofereixen els següents serveis relacionats amb aquesta disciplina:

 

-Teràpies de grup per afectats i familiars:

Aquestes opcions terapèutiques són de molta utilitat per conèixer la malaltia i les possibles dificultats o reptes que poden anar sorgint al llarg del camí. El grup terapèutic és un espai per escoltar i rebre respostes de persones que estan experimentant el mateix procés i que des d'aquesta posició d'empatia poden donar comprensió, solucions y suport, tot això amb la guia del professional que dirigeix i modera els aspectes emocionals, recollint i vinculant les experiències amb aspectes a treballar des del punt de vista psicològic.

 

- Teràpies individuals, de parella i familiars:

Es fan servir aquestes opcions quan és necessari abordar aspectes en un entorn més íntim, amb la finalitat d'enfortir i aprofundir al voltant dels aspectes problemàtics, i entendre de quina manera es relacionen amb la persona i la seva història personal.

L’art pot ajudar a una persona a expressar-se plenament i de forma segura. La producció artística ajuda a restablir la capacitat natural de l’individu per a relacionar-se amb si mateix, expressar el que sent i ser partícip del món que li envolta. Es basa en l’expressió, i conseqüent comprensió, d’un mateix.

 

 

L’artteràpia proporciona molts beneficis per a persones afectades pel Parkinson, ja que és una teràpia rehabilitadora i de suport psicològic. Mitjançant la manipulació dels materials plàstics, es treballen les funcions motores, com per exemple, la mobilitat fina. Així mateix, és una eina per reduir l’ansietat provocada per la malaltia i una via d’adaptació als canvis que suposa.

 

Alguns dels objectius específics d'aquesta teràpia són:

 

-Augmentar l’autoestima

-Afavorir la bona adaptació a les limitacions físiques i psicològiques que provoca la malaltia

-Potenciar funcions cognitives fonamentals com: l’atenció, la memòria, funcions executives i coordinació, que freqüentment estan afectades per la malaltia

-Facilitar l’expressió i la gestió de les emocions

-Fomentar l’autonomia i la individualitat de la persona

-Augmentar la seva capacitat d’autogestió

-Subministrar un espai segur i agradable on es pugui expressar i elaborar temes que solen ser difícils d’articular i d’afrontar (el dolor, les pèrdues, la mort i la dependència)

-Estimular la relaxació

-Reduir l’aïllament social promovent les relacions interpersonals

En què consisteix?

 

L’èmfasi està en el procés creatiu i l'espontaneïtat, però no en valorar l'estètica del producte artístic. La intervenció de l’artterapeuta és molt important per a crear un espai de confiança. Condueix la sessió de forma no directiva perquè la persona pugui expressar-se lliurement de manera que els temes a treballar estiguin dirigits segons les necessitats de l’individu.

 

 

En l’ACAP les sessions tenen una durada de 60 minuts. Solen dividir-se en dues parts: la primera, que se centra en els materials artístics; i la segona, que posa el focus en el treball i l’elaboració dels temes que hagin sorgit durant la primera fase.

L’art pot ajudar a una persona a expressar-se plenament i de forma segura. La producció artística ajuda a restablir la capacitat natural de l’individu per a relacionar-se amb si mateix, expressar el que sent i ser partícip del món que li envolta. Es basa en l’expressió, i conseqüent comprensió, d’un mateix.

 

 

L’artteràpia proporciona molts beneficis per a persones afectades pel Parkinson, ja que és una teràpia rehabilitadora i de suport psicològic. Mitjançant la manipulació dels materials plàstics, es treballen les funcions motores, com per exemple, la mobilitat fina. Així mateix, és una eina per reduir l’ansietat provocada per la malaltia i una via d’adaptació als canvis que suposa.

 

Alguns dels objectius específics d'aquesta teràpia són:

 

-Augmentar l’autoestima

-Afavorir la bona adaptació a les limitacions físiques i psicològiques que provoca la malaltia

-Potenciar funcions cognitives fonamentals com: l’atenció, la memòria, funcions executives i coordinació, que freqüentment estan afectades per la malaltia

-Facilitar l’expressió i la gestió de les emocions

-Fomentar l’autonomia i la individualitat de la persona

-Augmentar la seva capacitat d’autogestió

-Subministrar un espai segur i agradable on es pugui expressar i elaborar temes que solen ser difícils d’articular i d’afrontar (el dolor, les pèrdues, la mort i la dependència)

-Estimular la relaxació

-Reduir l’aïllament social promovent les relacions interpersonals

En què consisteix?

 

L’èmfasi està en el procés creatiu i l'espontaneïtat, però no en valorar l'estètica del producte artístic. La intervenció de l’artterapeuta és molt important per a crear un espai de confiança. Condueix la sessió de forma no directiva perquè la persona pugui expressar-se lliurement de manera que els temes a treballar estiguin dirigits segons les necessitats de l’individu.

 

 

En l’ACAP les sessions tenen una durada de 60 minuts. Solen dividir-se en dues parts: la primera, que se centra en els materials artístics; i la segona, que posa el focus en el treball i l’elaboració dels temes que hagin sorgit durant la primera fase.

L’art pot ajudar a una persona a expressar-se plenament i de forma segura. La producció artística ajuda a restablir la capacitat natural de l’individu per a relacionar-se amb si mateix, expressar el que sent i ser partícip del món que li envolta. Es basa en l’expressió, i conseqüent comprensió, d’un mateix.

 

 

L’artteràpia proporciona molts beneficis per a persones afectades pel Parkinson, ja que és una teràpia rehabilitadora i de suport psicològic. Mitjançant la manipulació dels materials plàstics, es treballen les funcions motores, com per exemple, la mobilitat fina. Així mateix, és una eina per reduir l’ansietat provocada per la malaltia i una via d’adaptació als canvis que suposa.

 

Alguns dels objectius específics d'aquesta teràpia són:

 

-Augmentar l’autoestima

-Afavorir la bona adaptació a les limitacions físiques i psicològiques que provoca la malaltia

-Potenciar funcions cognitives fonamentals com: l’atenció, la memòria, funcions executives i coordinació, que freqüentment estan afectades per la malaltia

-Facilitar l’expressió i la gestió de les emocions

-Fomentar l’autonomia i la individualitat de la persona

-Augmentar la seva capacitat d’autogestió

-Subministrar un espai segur i agradable on es pugui expressar i elaborar temes que solen ser difícils d’articular i d’afrontar (el dolor, les pèrdues, la mort i la dependència)

-Estimular la relaxació

-Reduir l’aïllament social promovent les relacions interpersonals

En què consisteix?

 

L’èmfasi està en el procés creatiu i l'espontaneïtat, però no en valorar l'estètica del producte artístic. La intervenció de l’artterapeuta és molt important per a crear un espai de confiança. Condueix la sessió de forma no directiva perquè la persona pugui expressar-se lliurement de manera que els temes a treballar estiguin dirigits segons les necessitats de l’individu.

 

 

En l’ACAP les sessions tenen una durada de 60 minuts. Solen dividir-se en dues parts: la primera, que se centra en els materials artístics; i la segona, que posa el focus en el treball i l’elaboració dels temes que hagin sorgit durant la primera fase.